El Mallot de la Margot, la liquidació d’un model romàntic

D’aquí a pocs dies abaixa la persiana «El Mallot de la Margot». Amb el seu tancament, Manlleu es quedarà sense cap botiga de discos i en tot Osona i el Ripollès, ja només quedarà la Martulina Divina de Vic. «El Mallot», tal com tots el coneixem popularment, tanca perquè l’Agustí es jubila i amb els nous «models de consum» (música en línia, descàrrega gratuïta, pirateria…) la viabilitat d’aquest tipus de negoci és, si més no, dubtosa. El fet que el Mallot tanqui no vol pas dir que Manlleu visqui una «apagada» musical en la línia d’una sèrie de missatges apocalíptics que darrerament hi ha qui té intenció d’anar fent circular. Es podrà anar a comprar discos, a Vic o Barcelona, descarregar arxius digitals o comprant via internet. És més, hi ha molta gent que viu sense haver comprat un disc i un llibre a la seva vida i no els passa absolutament res. Però el fet que qualsevol població mitjana de Catalunya, es pugui quedar sense cap llibreria (a Manlleu hi ha can Contijoch) o botiga de discos és un fet que -digueu-me romàntic- hauria de preocupar-nos. Aquests establiments on es «ven» cultura són la metàfora d’un lloc humà, d’un espai on es produeix una relació presencial. El disc o el llibre com a éssers vius. El poble entès més enllà d’una realitat física on s’apilen persones en habitatges. Una part de l’ànima dels municipis.

El «Mallot» abaixa persiana havent exercit de molt més que una botiga de discos. La majoria de gent Manlleu i el seu entorn hi ha passat alguna vegada. A comprar un vinil, un casset, un CD, a simplement tafanejar, a comprar-hi entrades per un concert, una festa de Cap d’Any o els Pastorcills o senzillament a tafanejar o petar-la amb l’Agustí Palomares. Ha estat l’espai per configurar la personalitat d’un determinat Manlleu i aquestes coses, com tot procés natural, no es poden planificar volgudament en un paper. El magnetisme del Mallot no ha estat l’espai, primer a l’entranyable espai del carrer Enric Delaris (al costat de Xauxa) i, ara, a la Baixa Cortada. Ha estat l’Agustí i el seu concepte de comunicació: L’espai de trobada. El concepte que allà a dins tot va a un ritme més pausat que a fora. «I que és això que tens posat?», «ha sortit alguna cosa d’aquelles meves?» o «t’ha arribat allò meu?» o conjugat amb frases de l’Agustí de «en tinc un que crec que et pot agradar» o «escolta a veure si et fa el pes que en les revistes americanes ho deixen molt bé». En qualsevol moguda cultural o social que hi ha hagut a Manlleu, amb el Mallot ja hi podies comptar.

La botiga de discos o la llibreria en un poble mitjà hauria de ser una activitat protegida, més enllà dels números. Així com els ajuntaments dels «micromunicipis» consideren que la pervivència d’una escola al municipi és clau perquè un poble no mori, que un municipi mitjà disposi d’una llibreria i una botiga de discos hauria de ser clau per un desenvolupament culturalment sa. Un espai per crear hàbits culturals, un punt on intercanviar opinions, on discutir-se… Un punt que vagi molt més enllà que allò que et pot suggerir un «logaritme» interessat d’internet. O no destinem els diners de tots a fer sostenibles determinades activitats que es fan dir estratègiques?

I és que els nous formats de consum cultural tenen àmplies avantatges i no serè pas jo com a usuari que en sóc, qui les critiqui. Però no deixa de ser paradoxal que, per exemple, ara que puc escoltar música a mansalva amb streaming, a tota hora i a cap preu, i que al meu disc dur hi hagi més arxius musicals que mai, que cada vegada em costi més escollir. Que em perdi en l’abundància. Portada en aquest terreny i d’una manera molt simplificada, seria aquella «Promesa del Petabyte» que defensa el teòric de la comunicació, Mark Andrejevic. L’opulència de dades, d’arxius, d’informació, de cançons en què vivim ens supera i pot ser una eina per confondre’ns. Per perdre’ns. Perquè ens costi, i sota el criteri i gust de cadascú, separar el gra de la palla.

En la seva darrera novel·la «El último dia de Terranova», l’escriptor gallec Manuel Rivas «O último día de Terranov» narra els darrers dies d’una llibreria històrica que està a punt de tancar per la pressió de l’especulació immobiliària. El llibreter col·loca a la porta el cartell: «Liquidació final d’existències per tancament imminent», conceptes que, a la porta d’una llibreria, poden ser tant inquietants com preocupants.

(Article publicat a la secció d’opinió del bisetmanari El 9 Nou en l’edició del 24 de març de 2016)

Vídeo d’El 9 TV sobre el tancament del Mallot de la Margot (clica aquí)
Article publicat a http://www.elter.net (clica aquí)
Article publicat a http://www.osona.com (clica aquí)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s