Comprendre’s a un mateix

Aquest és el primer post d’aquest blog. Però no sóc nou en tot aquest món. Ara ja fa una colla d’anys tenia un blog on, per raons diverses, vaig deixar de publicar/abandonar. Amb els anys, i per raons professionals, he gestionats blocs d’altri. Al seu dia, mea culpa, em vaig deixar empènyer per la força de les xarxes socials. Semblava que, mitjançant aquestes, tot el què volies dir es feia més visible, arribava més. Alguns vam creure que allò era la panacea per aquells que ens agradava dir-hi la nostra (des de la més absoluta modèstia). Jo vaig ser un dels que, portats per aquell boom, em pensava que el paper dels blogs quedaria en residual. I m’equivocava.

Tots aquest anys he anat escrivint (just per auto-comprendre’m) i quan acabava em deia: “Ara si tinguessis el blog ho publicaries”. Les xarxes socials s’han convertit, com el món en general, en impactes i frases esqüetes. La cerca de titulars cridaners que busquen likes i retweets. L’objectiu ha estat buscar el titularet ràpid (impactant o graciós). El blog, en canvi, s’ha mantingut com aquell espai on reflexionar el què hi dius, de preparar-ho, d’esplaiar-te, de crear… El lloc per explicar-te a tu mateix. Un espai pels ens agrada dir i compartir. Si sou lectors d’aquest blog no n’espereu res més que trobar-hi opinions, aficions, literatura de segona… Si mai hi entreu i considereu que no heu perdut el temps, un ja es dóna per ben pagat.