10 línies de: M.A.R.I.L.U.L.A

Mònica Glaenzel a M.A.R.I.L.U.L.A. Foto: Teatral.net

Mònica Glaenzel a M.A.R.I.L.U.L.A. Foto: Teatral.net

Nom del muntatge : M.A.R.I.L.U.L.A. Disciplina: Teatre independent. Director: Josep Maria Mestres. Autor: Lena Kitsopoulou. Adaptació: Josep Maria Mestres, Joan Sellent i Mònica Glaenzel Repartiment: Mònica Glaenzel .Traducció: Joan Sellent. Escenografia: Max Glaenzel. Vestuari: Bàrbara Glaenzel. Es pot veure a la Seca fins al 12 d’octubre de 2014

Les 10 línies de Word
La protagonista de M.A.R.I.L.U.L.A fa, moltes nits, el gest de la pistola amb els dits simulant que s’auto-dispara. Aquest petit gest és indicatiu per veure que estem davant d’un espectacle on la protagonista s’interpel·la i ens interpel·la sobre la felicitat i el sentit de la vida. L’espectacle és simple però molt sentit, real, directe i interessant. El text, escrit per Lena Kitsopoulou amb el teló de fons de la crisi grega, té tanta vigència arreu per acabar mostrant que la crisi econòmica se li suma una crisi humana, de valors. Medicació (M.A.R.I.L.U.L.A és el nom d’una d’aquestes pastilles), falta d’amor, nul·la realització laboral…es plasmen en aquest muntatge estrenat a la Seca.  Un text cru, amb un toc d’humor desengreixant, que aireja les misèries. Prova de la universalitat del missatge és el gran mirall que hi ha al centre de l’escena deixa clar que és un muntatge on l’espectador pot fer-se moltes preguntes. Masses. I preguntar-se si és feliç i què és la felicitat.

M’ha agradat
+ Un molt bon text de la dramaturga grega Lena Kitsopoulou. Caldrà seguir-la.
+ Una gran Mònica Glaenzel. Redescobrir el que ja sabíem. Servirà perquè el gran públic li descobreixi nous registres.
+ L’escenografia és una joia perquè és la que tot espectacle voldria tenir: Eficient, pràctica i molt efectista.

No m’ha agradat
– Un text massa fragmentat. Amb una hora de durada, l’espectacle funcionaria encara molt millor.
– L’adaptació catalana en alguns moments m’ha patinat.

Anuncis